Neu a les VII Jornades de Camins de Llibertat

Era la freda matinada del 2 de desembre de 1937, quan un grup de vuit persones entre els que hi havia sant Josepmaria Escrivà, després d’haver patit fred, fam i por durant dies als boscos, entraven a Sant Julià de Lòria, on pogueren visitar la primera església no profanada que veien en molt de temps. Coincidint amb aquestes dates s’han celebrat aquest any les VII Jornades de Camins de Llibertat a través dels Pirineus, que han comptat amb un col·loqui, una cursa de ‘trail running’ i una Eucaristia d’acció de gràcies.

Amb el títol “Andorra, terra d’acollida. Unes experiències d’evasió i acolliment”, el dissabte 30 de novembre, se celebrà al Centre Cultural d’Escaldes-Engordany, la “VII Jornada de Camins de Llibertat a través dels Pirineus”, organitzada per l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra, amb l’assistència d’un centenar de persones. Podeu escoltar les conferències o descarregar-vos el podcast de les jornades per escoltar-lo en un altre moment.

El mateix temps que el 1937

El periodista i escriptor Alfred Llahí presentà les VII Jornades fent notar el paral·lelisme entre les condicions meteorològiques de l’expedició de sant Josepmaria i les d’aquell dia, de neu i vent. Joaquim Manich, president de la Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra i Trini Marin, Cònsul Major del Comú d’Escaldes-Engordany, donaren unes paraules de benvinguda. A continuació hi hagueren dues taules rodones.

Tots els camins porten a Andorra

Al primer col·loqui intervingué el guia de muntanya Gerard Olm, que explicà les desenes de camins d’evasió al país dels Pirineus des de l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars i el sud de França, que històricament han fet servir els qui s’hi han volgut refugiar. El geògraf Carlos Guàrdia mostrà els primers fruits de la seva investigació sobre la xarxa de camins rurals tradicionals, molt ben documentats. Finalment l’escriptor Jordi Piferrer va explicar l’expedició de sant Josepmaria i mantingué una entrevista amb el corredor d’ultra trails Carles Rossell, que afirmà que considera viable que algun dia els 101 quilòmetres de l’expedició de sant Josepmaria poguessin ser el recorregut d’una cursa.

Experiències d’acolliment

A la segona taula rodona hi intervingué l’historiador Pere Cavero, que explicà els diversos moments de la història que Andorra ha rebut més gent. L’historiador Pere Canturri explicà les seves experiències en primera persona que va viure al Pas de la Casa. L’advocat Marc Forné parlà del seu pare i es mostrà confiat en que Andorra sempre seguirà essent terra d’acollida. Simó Duró de Cal Ramonguem parlà del caràcter dels andorrans, acollidors, discrets, i prudents. La historiadora Beatriz Comella va cloure l’acte amb un breu repàs històric. Amb Meritxell Mateu de moderadora, durant les intervencions es donaren a conèixer experiències andorranes d’acolliment dels anys 1936-1945 en les distintes parròquies. El col·loqui finalitzà amb un interessant debat, amb les aportacions dels assistents.

Cursa Rosa del Nord

La nit del 30 de novembre hi hagué la primera edició d’una cursa nocturna de muntanya, des del Golf d’Aravell a Sant Julià de Lòria (Andorra), 22 km amb 1.600 metres de desnivell positiu. El recorregut de la Rosa del Nord coincideix amb l’última etapa de l’expedició d’evasió en la que hi anava sant Josepmaria Escrivà de Balaguer en el seu camí cap a Andorra, una ruta d’evasió utilitzada freqüentment durant la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial per escapar de les ideologies totalitàries imperants. Els fugitius anaven normalment amb poca roba, mal calçats, amb poc menjar i passant fred. Seguint aquesta filosofia, la Rosa del Nord és una cursa d’autosuficiència, sense avituallaments. Tot i que el dia 30 va nevar durant tot el dia, la dura cursa es va fer amb una participació de 28 corredors.

Eucaristia d’acció de gràcies

Diumenge 1 de desembre, a les 11:30 h se celebrà a l’església de Sant Julià de Lòria una missa d’acció de gràcies per la feliç arribada de sant Josepmaria a Andorra, el 2 de desembre de 1937. Hi assistiren unes 250 persones i cantaren el cor de Petits cantors d’Andorra. En acabar la missa es beneí la rosa de fusta daurada que Mons. Xavier Echevarría regalà a l’arquebisbe d’Urgell Mons. Joan Enric Vives l’any passat en motiu del 75è aniversari i es traslladà al seu emplaçament definitiu, en l’antic retaule barroc prop l’estàtua de sant Josepmaria.